Apago el despertador poc abans de les 4:50, encara no ha sonat però jo ja no puc dormir més.Faig un esforç i intento esmorsar alguna cosa però aquestes hores és quasi imposible. em direigeixo a la sortida amb més dubtes que respostes, però tinc molt clar que duran el dia ja les aniré trobant.

Per davant un recorregut de 367km i 4.800m positius plens de pista, corriols, pujades infernals de més del 17% baixades força ràpides, singletraks, zones asfaltades i fins i tot una zona que no podies fer sobre la bicicleta.

Tot això amb semi-autosuficiència i trobem nomès 5 avituallaments i un recorregut sense marcar, d´aquí molts dels meus dubtes, quan menjar, bateries per carregar gps i material que he de portar?....un cop acabat el repte tinc molt clar que vaig carregar massa!

Aquest any hi ha 200 corredors que participen en la distància més llarga, amb noms de molt nivell. Sortim a les 6 del matí i per estirar el grup els organitzadors ens han preparat un parell d´emboscades força entretingudes, un parell de fortes pujades i uns corriols que no et permetien agafar un ritme còmode en cap moment, tot i això només són els primers 25km, un cop tothom està més o menys a lloc la cosa es calma, anem agafant pistes i corriols còmodes que, juntament amb la bona companyia d´un grup de nois que ens entenem més del que em pensava, arribem al km 90, omplim dipòsits i mengem força, ara toca afrontar una de les zones més complicades i també més boniques del dia, el parc natural de Cap de Creus.

Arriben les primeres pujades llarguesi fortes que amb una mica de tramuntana es fan força complicades i sento la necesitat d´agafar el meu ritme, així que em separo del grup. Els quilometres per aquesta zona són durs, però els més espectaculars  del dia, passem els pobles de Llançà, Port de la Selva i arribem a Cadaqués, encarem la pujada més forta i llarga del dia, on haig de posar peu a terra i caminar un parell de vegades abans d´encarar la baixada fins arribar a Roses.

Arribant a Roses, toca encarar els plans de l Empordà, una zona força ràpida que no deixa descansar gaire. Arribo al segon avituallament del km 180 força tocat i m´aturo una bona estona per menjar un parell de plats de macarrons i tot el que trobo, un moment força critic, però aconsegueixo sortir amb una altra mentalitat gràcies a poder parlar amb la meva parella, la meva germana i els meus pares. L´objectiu principal del dia era arribar a Pals km 250, així que posem fil a l´agulla i inytento no entretenir-me gaire. En aquest punt vaig veien que he carregat massa material, tant de roba com de menjar que el que et serveix i consideres bo  en sortides de dues o tres hores, quan portes 12h no ho vols ni veure.Però això només ho aprens amb experiència i jo aquesta distància, no en tenia. A la pròxima ho faré millor.

Arribo a Pals una mica emprenyat, se m´ha enganxat un francès darrere i no dona cap relleu, quan baixo una mica el ritme perquè passi davant ell també el baixa i fins i tot quan paro a fer un pipí ell també para i s´espera!

Quan estic al avituallament arriba el grup del Pau i el Marcel, els nois que us he parlat abans, els hi comento si puc anar amb ells que estic molt cansat del francès i em diuen que els hi sembla molt bé.Així que encarem els últims 117km plegats.

Continuem planejant uns quants quilòmetres fins que arribem a les Gavarres, ens espera l´última pujada forta del dia 8km i 400m+ per coronar els Metges, mentre pujem comentem que ens agradaria arribar a dalt encara amb la llum del dia, però hem d´obrir els llums quan ens falta menys d´un quilòmetre per coronar. Ja portem 281km, ara ja només queda restar.

Fins arribar a meta es nota que  tots estem força cansats, les converses es tornen més curtes i se suma algún renec, ja sigui perquè ve una pujadeta, hi ha pedres al camí i ens fa mal el cul, els canells o fins i tot les cervicals.Tot i això, últims 20km ens  veiem enmig de la lluita pel segon i tercer lloc femení, així que torna a estar la cursa més interessant, sembla mentida com després de tants quilòmetres i hores tot es decidia nom´es per 5 segons.

I això es tot, un breu resum dels meus 367km i 19:41h, una experiència increïble i dura a parts iguals, que en aquell moment a meta vaig dir que no repetiria mai més alguna cosa així, fins i tot li vaig dir a la meva parella i familía que m´ho recordessin si deia que volia fer alguna altra cursa semblant, però ara ja penso en la Pirinexus nonstop,330km i 3200m+ ......ens veiem allà???