Recordo la primera vegada que vaig trepitjar Bicisprint, havia sortit amb el meu pare, jo devia tenir uns 10 anys i vam sentir curiositat per aquella botiga, així que vam entrar-hi!

Després d´informar-nos i veure aquella lluent botiga vam tornar cap a casa, amb una petita i insignificant idea al cap, que em deia que apuntar-me a una escola de ciclisme faria encara millor aquell estimat esporten el que ja m´estava iniciant!

Apuntar-me a l´escola de ciclisme se´m feia una bola gegant, tenia por de la gent, de no saber-ne prou, de no encaixar, de no estar suficientment en forma i tenia por d´aquell sentiment de llibertat que suposava per un nen que no havia començat l´ESO anar sense pares per la muntanya.

Però tots aquests dubtes i totes aquestes pors van marxar ràpidamentel dia que em vaig iniciar com a bicisprinter, ja que només arribar allà vaig veure que allò no era un negoci, no era una escola, era una família i tota la por es va cambiar a un sentiment de volerformar part d´aquella gran família.

Els anys van passar i vaig decidir entrar en el món de les competicions, amb un equip a l´alça i amb una jefaza espectacular com es la Sandra

. Aquesta va ser una de les millors decisions que he pres a la meva vida i no només per les grans aventures i experiències, sinó per què vaig poder considerar a la gent de Bicisprint com la meva segona família. ja que vaig comprovar que m´ajudaven i m´estimaven (encara que ho neguin, ho fan) tot i que les curses no anessin bé i no deixès a l´equip a dalt de tot de les classificacions.

Qui li hagu´es dit a aquell nen petit que va sortir a córrer amb el seu pare sense un destí concret que aquella petita botiga que vam trepitjar per pura casualitat es tornaria la seva segona casa, i que aquella gent es tornaria la seva família no-biològica, la millor família, la que escull cadascún, per que a vegades no em suporten, o puguin haver.hi problemes grans o petits, però els superem tots, no com a equip, sinó com a família!!!

Qui sap com seguiràla nostra història, es una llàstimaque res sigui etern i no siguem capaços de parar i capturar cada riure i cada broma, però una cosa està clara, per molt que canvïn les coses, la meva història, el llibre de la meva vida, seguirà sent escrit amb tinta dels bolis de BICISPRINT!!!!!!!