Em ve de gust explicar com la bici va començar a formar part de la meva vida…

Vaig començar amb 40 anys, ja saps, punt d'inflexió de, Ostres!! no fas res d’esport, tens dues nenes, la feina, falta de temps, falta de ganes...i haig de fer alguna cosa!!

Com el meu marit de tant en tant agafava la bici, vaig voler anar amb ell, però clar, vaig agafar la pitjor bici de casa i no em va agradar gens la sensació de no poder pujar una simple pujada, de no poder fer ni una baixada, pedres, tota l'estona havia de baixar de la bici perquè no podia avançar a cada cosa que hi havia pel camí.

No tenia les cames preparades per fer res de tot allò, i a més, la meva bici no m’ajudava… Som uns enamorats de Menorca, i vaig enganyar a uns amics nostres per fer Camí Cavalls 360… pensant que era com “Verano Azúl”, però no, no ho era… va ser l'experiència més dura que he fet mai (pitjor que donar a llum les nenes!) i allà em vaig adonar que tenir una bona bici ho és TOT!!

Perquè va ser molt dur, però les sensacions que vaig tenir no tenien res a veure amb les que tenia quan sortia amb el meu marit i la bici de fa mil anys comprada no se on.

Ara tenia un sol plat, cosa que facilitava molt les pujades que venien de cop; tenia tija telescopica, ara podia baixar sense la por de sortir disparada endavant!

Ara tenia sensacions de seguretat, de felicitat, de gaudir a sobre la bici, de sentir la velocitat, el vent! De veure la muntanya des de dalt, les vistes, tot allò que et produeix la sensació d'haver arribat allà tu sol…

Així mica en mica em vaig anar enamorant d’aquest esport!! ara diria que estic “enganxada”, “enganxada” a gaudir d’una sortida en bici amb tota la colla, a esmorzar a llocs que no hauria descobert mai, a veure les valls des de dalt de la muntanya, a riure, a sentir la natura i la satisfacció que et dona fer una mica d’esport que et fa sentir millor, millor amb la vida, amb les nenes, la parella, les amistats, la feina, al cap i a la fi, el dia a dia…

Així que sí, una bona bici va ser molt important per mi, quan veus que les teves cames no donen per més però on no arribes tu arriba la bici, llavors, en aquell moment, et dones compte que una bici és molt més que dues rodes, un quadre i un manillar… per mi ha sigut un descobriment que m’ha canviat la vida!

Sarai Suñé