Una carrera de gravel comença en el meu cas tres setmanes abans, on decideixo començar a preparar-me, inscriure´m, buscar al mapa on està Ponts,..

Però la veritat es que fins la setmana abans no començo a sortir en gravel, amb la meva bici de muntanya amb unes cobertes xusteres i sense cap mes precupació!!!

Perquè el gravel no és una bici, és el terreny, son pistes amples, carreteres asfaltades i sense asfaltar, es un estil de ciclisme alternatiu.

Ho pots fer amb bici de gravel, de muntanya, de carretera i amb la teva bici de 26" que tens al balcó des de fa quinze anys.

Si la bici té dues rodes (opcional) i frena ja pots fer gravel!

El gravel es allò que la gent pensa que és de frikis.... i té tota la raó, però es el que mola del gravel.

I si a més, te´n vas tot el cap de setmana amb els teus amics a la casa de les Kardashian, amb yacuzzi, piscina, sauna, barbacoa, telescopi, futbolí, el que vindria a ser una casa rural XTR..... ja ,és el cap de setmana perfecte.

El primer dia quan vaig arribar a les 11 m´estava esperant una barbacoa, els companys que van marxar abans havien fet la compra i ja ens havien preparat un "manjar", després una visita als astres amb el telescopi gegantí del terrat i cap al yacuzzi fins les 2 de la matinada, per recuperar!

El dissabte al matí sortim a rodar i a fer un xuxo de nutella a Ponts, abans de dinar a la piscina per recuperar i a la tarda cap a buscar els dorsals i a veure les Olimpiades Ranxeres, que constava de 3 proves, llançament de bicicleta, arreglar una punxada i concurs d´equilibri...... el premi pels participants era una tassa TREK, que ens vem endur, encara que no fesim ni una sola prova!!!

L´endemà la carrera, amb un ambient postapocaliptic, a la Catalunya profunda de Lleida, on el poble més gran té 20 habitants, d´altres estan abandonats o et trobes algú al sostre d´una casa mig rehabilitada cridant amb un idioma extrany, donant un toc encara mes mistic a l´aventura gravelera.

Després d´un cap de setmana a la Ranxo Gravel, puc asegurar que el gravel mola, l´ambient que et trobes un cap de setmana de cursa, és de gent que lluny d´anar a competir ( que també hi són) van a disfrutar del gravel, amb els seus esdeveniments anteriors i posteriors a la cursa, que si olimpiades ranxeres, que si sortida per rodar, un ambient distès, que té molt a veure amb la filosofia dels organitzadors, Klassmark que promou events sostenibles i una mica alternatius, també estaven tot l´staff de TREK patrocinador del event, que formava part del "bon rotllo" amb la iniciativa de les seves bicis solidaries "buffalo", una furgo T1 surfer i una barbacoa amb hamburgueses per agafar forces!!!!

En una cursa de XCO una hora abans ja veus a tothom a la seva carpa, amb la seva música, fent rodillos abstréts del món real igual que les curses de carretera!

Al gravel l´ambient pre-cursa es més distés, prenent cafè, rodant tranquilament o simplement parlant amb els altres participants.

El més semblant al gravel potser es la carretera, es més fàcil rodar que el mtb, la posició es més semblant, pots arribar més lluny, es va amb pelotón per pistes amples, asfaltades, sense asfaltar i de tant en tant algún sender de regal.

En resum, el gravel té un altre filosofia, una manera diferent de fer bici i això mola, mola molt!!!!