Sóc de la opinió de que a la vida tot passa per alguna cosa... Aquest cap de setmana era la gran festa del ciclisme, el súmmum de les marxes cicloturistes, la data que teniem tots marcada en vermell al calendari i havíem estat tots treballant   d´una manera o altre des de fa molts mesos per que cadascú de nosaltres assolisím els nostres objectius.

Tot anava sobre la marxa, teniem roba xula dissenyada per aquest dia by Inverse, tots portàvem molts km´s a les cames, sabiem com alimentar-nos en "cursa", havíem aconseguit taula per sopar a Sabiñanigo mateix (cosa gairebé imposible), des de la botiga sortiriem divendres al migdia una expedició de 17 persones i teniem 3 autocaravanes llogades per pasar el cap de setmana i gaudir d´una experiència genial...

....pero tot just el dijous a les 6 de la tarda tot va quedar en "stand by" l´organització tenia d´aplaçar la QH per la onada de calor prevista pel dissabte, personalment i coneixent tant als organitzadors com a la penya Edelweiss tenia d´haver estat un marrón molt gran, per trastocar els plans de milers de persones, entre ells nosaltres amb tant poques hores d´antelació.

......un cop reunit el "gabinet de crisi" amb caràcter d´urgència vem modificar ràpidament tots els plans i aqui nàixia la operación #alternativeQH ens vem posar tots "manos a la obra", tracks, logística, dorsals i fins i tot medalla de finishers, tot fet a contrarellotge i sense saber ben bé com aniria el plan B.

Un cop a territori QH les notícies que arribaven no ens posaven fàcil seguir el nostre plan, les autoritats franceses prohibien l´entrada al païs tant pel Somport com pel Portalet des de les 6 del matí fins les 9 de la nit amb bicicleta hi haurien controls per vigilar que complissim amb aquesta prohibició.

Així que vem decidir que després de sopar, moment en el que vem entregar els dorsals personalitzats, pujariem el portalet fins a Formigal i dormiriem allà per creuar al matí amb autocaravana per poder baixar a Bielle i allà fer la ruta que havíem planejat.

Un cop a Bielle i ja intal.lats a un camping municipal on tindriem wc, dutxes i fins i tot un riu per refrescarnos a la tornada, tot per un preu gairebé ridicúl, comencem la ruta a una hora intempestiva i comprobant que el tema de la ola de calor era una veritat com un temple ( el meu garmin va marcar 49º) en ruta anem modificant sobre la marxa, després del primer avituallament a una pizzera i d´un bany al riu per fer un refresh, ens vem dividir en dos grups, uns farien el col de Labays i el mitíc col du Marie Blanque que per cert el teniem tot per nosaltres solets, potser serà per que eren les 3 de la tarda cuan estavem pujant, però no ens vem trobar a cap ciclista fins i tot vem poder gaudir de les vistes increibles al coronar, cosa que a la QH no podem fer mai, ja sigui per l´ansia, per la gent o per que fa mal temps.

Al vespre tornada cap a Biescas, on ja no vem trobar cap impediment per creuar el Portalet per celebrar-ho sopar on vem fer entrega de les medalles de finishers, tot seguit gin tonics pel tema hidratació, que com tots sabem es el més important.

L´endemà al matí ben d´hora ben d´hora última sortida pujant el port de Cotefablo, famós pel seu túnel al coronar, sortida curta pero intensa acabant un altre cop a Biescas esmorzant per recuperar forces i tornada cap a casa, a tornar les autocaravanes i donar per acabat un finde brutal on en principi no pintava gens bé la cosa, però gràcies a l´esforç i adaptabilitat de tots els que anavem va acabant sent un finde mès que genial!!!!

Moltès gràcies a tots!!!!!!!!!!!!!